Comença la processó.
Els cascos dels
romans brillen sota la llum elèctrica.
Els carrers fan olor de cendra,
olors que recorden la memòria del temps.
Li demano foc a una
dona que porta un ciri.
Els romans parlen
entre ells.
Parlen de futbol i es
posan a ballar (la mort de Jesús).
Els romans tenen
aquestes coses.
La vida sempre acaba
sent un record,
ara estem recordant
aquest record.
De nit, la
mort sembla més propera.
Només ho sembla, com
si les persones
no es poguessin morir
a la llum del dia,
com si la llum i la
foscor marquessin la frontera.
Em pregunto què fa un
nen participant en una processó,
vestit de roma,
celebrant la mort.
Aquest nen no sap res
del seu pare.
Si ho sabés, tampoc
ho podria entendre
(l’educació ajuda a
no entendre les coses).
Al cap de dos mil
anys, els veïns
veuen passar a Jesús
per davant les seves cases.
Estan afligits de tot
el que li van fer.
Ja no li llencen pedres,
ni li tiren escopinades a la cara.
Ara senten vergonya
de tot el que van fer
Primer et maten i
després al cap de dos mil anys,
et fan un homenatge
pels carrers del teu poble.
Tot fa olor de mort,
mort.
Sento la melodia
tirilà, tirilà,
la mort que ja
vindrà,
tirilà, tirilà, ja ho
sabràs.
La mort d’una persona
sempre acaba sent una mort més.
Ara mateix, la
processó passa per davant
la casa pairal de
l’abat Escarré. Tot un home.
La mort es va
apoderant de tots els carrers.
Els nens miren
espantats, els pares riuen,
i els avis ja no
riuen tant.
Els soldats expliquen acudits
i els acudits van
circulant d’esquadró en esquadró,
i la processó sembla
una comissió de l’humor.
Sembla una broma, diu
un home.
I per què el van
matar?, pregunta una nena.
La mort és una cosa
molt seriosa,
però els romans
segueixen ballant la mort,
i la mort segueix
marcant les ombres
d’aquests últims dies
de fred.
La mort
de Jesús coincideix amb el
preludi de la primavera.
Com es pot parlar de
la mort com una cosa absoluta,
si l’única cosa
absoluta que tenim és la vida.
Cada poble ha de
suportar la seva bogeria.
On estan, ara, els
romans? On està Pilatos?
On està Mussolini? On
està Napoleó?
Un home està plorant.
Silenci, silenci.
Un gos està lladrant
al mig de la nit. Silenci.
(del llibre inèdit "Poemes. Col·lecció 2010-2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada